dijous, 31 de març del 2011

cumplir años en Bolivia con tatan y peti... simplement un aniversari unic!! GRACIES!!!

Per a mi sempre es quelcom especial complir anys, el meu aniversari es una data que m'agrada i els/les que em coneixeu sabeu que es un dia important per a mi que m'agrada compartir amb la gent que estimo. Aquest any ha sigut diferent, a la gran majoria us he tingut lluny en distancia pero mooooooooolt a prop en pensament, us he trobat a faltar pero la companyia que m'ha regalat el meu aniversari ha sigut molt, molt bona! He tingut al costat dues personetes que han estat pensant i organitzant sorpreses que han fet que em sentis com a casa i que simplement el dia fos unic.


Mentre jo dormia... ells es dedicaven a planejar... El dia comenca amb flors-globus color catala, per sentir-me com a casa jeje, amb notetes i arrecades bolivianes (una mas para la cole, me encanta!!!), un esmorzar amb pernil dolc (esa peti como esta en todo...) i unes arrecades artesanals venides des de Cusco made by mi gran compañera peti. Un dinar que em fa, be, ens fa, sentir com a casa: olives, patates i tintito de verano, i una super TORTA de xocolata!!! feta expressament per a nosaltres! plena d'espelmes impossibles d'apagar! Un desig i a coooommeeerrrrrrrr!!!! Per la nit un sopar amb fondue de formatge i carn, amb diferents amanides i per acabar, una canco de Manel "aniversari"... jooo Tot en un indret rodejat de inmenses montanyes, amb un clima perfecte i una companyia ideal.


Un aniversari molt especial i impossible d'olblidar... MOLTES GRACIES compis!!! molais muchisimo los dos i ha sigut un regal tenir-vos al meu costat en un dia com aquest. A ver que os inventais para mis 26... que habeis puesto el liston muy alto! jeje Un besito a los dos, OS QUIERO MUCHISIMO!!!! jou jou jou



(responsables d'un aniversari innolbidable)


(escribiendo mis notitas... 7am)


(la super torta de qmple!!! un ole por mis compis!)


(... pide un deseo, sopla las velas y a soñar ...)


(jolines tatan, ayudame un poquito que no puedoooooooo)


(noteta que fa emocionar)



(a cenarrr rica comida, ens ho mereixem!)


Per cert, el temps passa molt rapid... ni van 25 ja!!! asi que a DISFRUTAR!!!

La carretera de la mort: l'hem fet i hem sobreviscut!

Fa uns dies vam fer la famosa Carretera de la Mort per anar de La Paz a Coroico (capital de Nor Yungas) i per posar-li més emoció la vam fer en bicicleta! Es tracta de l'antiga carretera que unia La Paz amb la zona dels Yungas, una carretera d'un sol carril sense asfaltar, en la qual quan es creuaven dos camions en direccions oposades, un d'ells, el que anava direcció La Paz, havia de fer marxa endarrera fins a trobar un punt on passesin els dos vehicles. Això va ser aixi fins l'any 2007!


Nosaltres vam iniciar el descens a 4700 metres d'altura i vam acabar als 1200, després de 5 hores intenses de baixada per un camí de sorra ben empedrat passant pel mig de rius i cascades i, quan paràvem, gaudint d'un paissatge impressionant. (Observeu l'acantilat de la vora del camí).


I aquí ens teniu, ben equipades i encara amb energies... Era bastant a l'inici i les nostres mans encara no s'havien enrampat de tant frenar!


I aquí l'equip al complet (amb un instantani darrera...) i el Tatan lluïnt banyador amb calavera i cames a punt per ser atacades pels mosquits puri puri!



Hem de dir que nosaltres havíem descartat aquesta aventura per caguetis, però l'emoció i decisió del Tatan en fer-la ens va fer cedir i atrevir-nos a acompanyar-lo. Realment va ser una sort haver tingut aquest incentiu perquè ha sigut una experiència de la qual ens sentim molt orgulloses d'haver sobreviscut!!

dijous, 24 de març del 2011

Màgic tour pel sud de Bolívia: Salar de Uyuni, Llacunes de colors, gueisers, deserts...

El nostre tour de tres dies pel Salar de Uyuni comença amb una visita al cementiri de trens, on com us podeu imaginar ens trobem amb la xatarra de trens en desús en un paissatge desèrtic...




A continuació el 4x4 ens porta al primer poblet habitat, on ens expliquen el procés que serveix perquè la sal que extreuen del salar sigui comestible. Les cases tenen la peculiaritat que estan fetes de sal. En aquest mateix poble visitem un petit museu de figures de sal com el còndor o la llama.





El següent punt on fem parada és EL SALAR. Un desert blanc amb un encant afegit: a causa de les pluges, aquest està totalment cobert d'una capa d'aigua, que dóna un aspecte màgic i espectacular a tots els seus paissatges.








El segon dia fem un recorregut per les diferents llacunes del Salar... cada una un espectacle diferent de colors, formes... que no et deixen per res indiferent!


Abans però, fem una parada al desert de roques, format per enormes blocs de pedra volcànica on si hi poses imaginació es dibuixen diferents figures, com per exemple el còndor o el famós arbre de pedra.





L'últim dia toca matinar (a les 5h ens posem en marxa) i fem rumb cap als gueisers, on ens quedem impactats, amb un cert respecte, i gaudint d'un espectacle natural.


Després de les fumaroles, els més atrevits es banyen en unes termes naturals... Observeu el contrast entre el de dins i les de fora (cal remarcar que eren les 7h del matí).




Acomiadem el tour des de la Llacuna Verda, amb un equip una mica més unit...



Ah, i compte amb les llames!


dimarts, 15 de març del 2011

LLACUNA TARAPAYA


A Tarapaya, a 25 km de Potosí, es troba la Llacuna de l'Ull de l'Inka, anomenada així per la seva forma circular quasi perfecta. Està situada en un volcà i la temperatura de l'aigua està entre els 25º i 30º. Les seves aigües termals tenen propietats medicinals, així com un fang que es troba en el seu interior. Nosaltres hem pogut gaudir d'un dia de sol espectacular, bany calent i tractament natural amb fang que ens ha renovat l'energia com per continuar viatjant! Ha valgut la pena donar una segona oportunitat a Potosí... ha sigut una experiència innoblidable!

TARABUCO I JUMBATE

El dia 12 de Març se celebra a Jumbate una festa que recorda la victòria del indígenes contra els espanyols. A més a més, coincideix amb el dia de l'abundància, per això, l'elaboració de Pukaras (escales de fusta farcides d'ofrenes a la Pachamama), acompanyat de ballarins, música i bon ambient. Un ritual molt autèntic amb molta tradició i seguit amb passió per la gent dels voltants. Poc conegut a nivell turístic però altament recomanable. Nosaltres després vem anar caminant fins el poble de Tarabuco (45 minuts entre paissatges espectaculars) acompanyades de la Teresa, una dona campesina que només parlava quechua però que regalava una companyia molt especial!



Els diumenges a Tarabuco es fa un mercat artesanal on els carrers s'omplen de parades de productes elaborats a mà. En aquest és fàcil trobar coses difícils de trobar en altres llocs!