dimecres, 23 de febrer del 2011

PAPI! mi ultimo almuerzo en CUSCO va por ti! jejeje


que rico ese huevo fritoooo!!! ñam!!!

A LA PAZ, despres d'un viatge de poca pau.




Confiades al creure que ens deixarien unes mantes i la calefaccio estaria posada... hem passat una nit gelada amb la sensacio d'estar dins d'un vaixell navegant per mar obert del que es movia l'autocar!!! Pero despres de mes de 12 hores de bus, tres o quatre controls de passaports i duanes, per fi! hem arribat a La Paz, una ciutat que ens ha rebut amb unes vistes des de la part mes alta d'aquesta (a 4200m) ESPECTACULARS!!! Una vall a rebentar de cases construides per tot arreu, en llocs que encara no entenem com s'ho han fet, i envoltada per algunes de les muntanyes mes altes del mon, amb els seus pics nevats! I amb un sol espectacular... (encara que nomes ha durat durant el mati, ja ens sentim contentes! jeje). No obstant, i ara parlo a titol personal... (i segurament, a titol compartit) de moment no m'esta agradant gaire, potser es que Cusco m'ha deixat molt bon sabor de boca o potser estic cansada... de totes maneres, estarem per aqui una setmana i tenim temps i ganes per anar descobrint els recons d'aquesta ciutat i els seus voltants. Aixi que... no hay que ser impacientes y darnos tiempo jeje. Bueno familia, ja us anem informant. Una abraçada des de Bolivia!!!

divendres, 18 de febrer del 2011

DE RUTA PER LA MAGICA VALL SAGRADA!

La nostra excursio comenca el dissabte, ni molt d'hora ni molt tard... Agafem un combi de San Jeronimo a Cusco, aqui ens esta esperant una furgoneta mes luxosa del que estem acostumades, que un cop esta plena (per tant, sense horaris fixats) comenca la seva ruta cap a Pisaq. Els paissatges fins a aquest poblet son espectaculars!
Nomes arribar, el poble ens desperta sensacions agradables... No sabem si pels seus carrers empedrats, els seus voltants magics o el dia tan espectacular que ens acompanya!
Despres de regatejar amb un taxista aconseguim que ens pugi al punt mes alt del parc arqueologic de Pisaq que us presentem a continuacio...
Comencem la ruta a 4000 metres d'alcada, carregades amb les motxilles, entrepans, aigua i una bona dosis d'energia!
Potser no es pot apreciar pero al costat esquerre de l'escala hi ha un prominent penyassegat i la inclinacio de l'escalinata es forca empinada, per tant, pujar-la no es podia fer bromejant.
Va ser tot un repte, pero encara no erem conscients del que ens esperava escalinatament parlant...
Encara que no es vegi, estic sortint d'una cova on no les teniem totes de si passariem amb les nostres motxilles.
Nosaltres... i LES NOSTRES MOTXILLES!
MISS-MUNTANYA CATALANO-PERUANA 2011
INTIHUATANA: estem a la meitat del cami... Aqui molt pocs aventurats i aventurades s'atraveixen a seguir cami avall.


Mes de 4000 escales conformen la baixada cap a Pisaq. Encara que les cames ens feien figa i ens tremolaven (el dia seguent, casi se'ns queien les llagrimes cada cop que haviem de baixar un esglao) l'alegria, l'emocio i la il.lusio no cessaven i, estoicament, contentes pero cansades (molt cansades) vam arribar al poble (a 2800 metres d'alcada), on ens va rebre un mercat ple de colors.
Un berenar a la placa per carregar energies, un esperar a un col.lectiu (un autocar) i cap a Calca. Aqui vem gaudir d'un gelat al mig de la placa del poble envoltades de diferents i precioses flors! Un altre col.lectiu i fins a Urubamba. Aqui vem fer nit, pel dia seguent visitar un taller artesanal impressionant, coneixer l'experiencia de pujar a una mototaxi i agafar un altre col.lectiu que ens va dur fins el impresionant poble Inka vivent, Ollantaytambo, on ens esperaven mes escales i vistes espectaculars.


I un capvespre ple de magia...

Al mati un bon esmorzar en un bar molt acollidor on la mestressa ens regalava interessants anecdotes. Preparades per tornar a agafar un combi que ens portes a un encreuament on vam haver de regatejar (de nou) fins aconseguir un taxista que per un bon preu estigues disposat a dur-nos fins a diferents indrets. Una vegada pactat el preu, ens vem poder relaxar i les converses amb el nostre taxista van comencar a fluir amb la gran sorpresa que aquest va acabar sent el millor guia que haguessim pogut imaginar! Aixi, ell ens va dur fins Moray, un conjunt de "andenes" on els pobladors pre-inkas (7 primers "andenes") i els Inkas (els seus "andenes" son diferents, tenen la forma del pit femeni per propiciar una major fertilitat) van fer tot un estudi de diferents conreus. I es que cada "anden" d'aquests te un microclima propi! on es conrea un aliment diferent.
No hi ha construccio inkaika sense escales...

Despres de flipar amb l'espectacular Moray, que poc ens imaginavem superar aquesta emocio! I es que en el seguent punt de la ruta ens esperava aixo: les Salineres de Maras.


Tornem a l'encreuament, on vem haver d'esperar en mig de la carretera a que un col.lectiu ens portes a Chinchero. D'aquest poble (famos pel seu mercat de "trueque") allo que mes ens va impactar va ser la montanya que veieu al fons envoltada per boira... uns relleus dignes d'admirar. D'aqui, un altre col.lectiu fins a San Jeronimo per descansar d'aquests tres llargs i intensos dies porque mañana mas...


Ens despertem (encara amb agulletes) preparades per comencar una nova excursio. Aquesta vegada a prop de casa. Primer punt Tipon, un nou parc arqueologic ple de rutes per explorar. Nosaltres, despres de les bones experiencies dels dies anteriors, plenes d'energia emprenem el cami mes llarg (que cami hi havia pero ben poc marcat, els turistes no fan aquestes coses!).





Comencavem a trobar a faltar les nostres escales... i aquestes no podien ser menys en quant a la seva inclinacio (vaya con los canales inkas...).


Aquesta excursio ens va regalar l'oportunitat de viure l'experiencia de fer una ruta sota la PLUJA (no es casual que estigui en majuscules) Peruana. Finalment, un altre col.lectiu i cap al nostre ultim punt... Pikillaqta, en quechua: poble de les puces (mama, tranqui que no ens en vem endur cap a casa).






I aqui us deixem un mapa amb la ruta que us hem explicat perque us pogueu fer una idea mes visual!















Portem quatre hores fent aquest post (no es broma)... esperem que hagueu pogut gaudir de les nostres excursions que han sigut realment IMPRESSIONANTS.

dimecres, 9 de febrer del 2011

ESTO ES... MANTAY

Com molts i moltes ja sabeu, ens queden nomes un parell de dies a MANTAY.
Han passat ja quasi quatre setmanes des de que vem arribar a l'hogar, el temps passa molt rapid quan el gaudeixes! Hem tingut moments de tot, moments que ens feia mandra venir (modorra, somorra, gomorra i almodorras, jeje), moments que estant aqui no voliem marxar... Moments divertits, moments de crisis de: yo me voy que aqui pasan de mi... o moments de: me esta vacilando este mocoso? o... quien se ha vuelto a hacer pipi? pero tambe n'hem tingut d'altres com el dia de la festa de comiat de l'Enma con tarta de chocolate, o els tallers de balls orientals amb els nens i nenes, o los mimitos de estos pequeños y pequeñas bipolares, o les converses amb els/les professionals d'aqui, que fan que al final, l'experiencia acabi sent enriquidora i recordada amb alegria i nostalgia.
L'acolliment aqui no existeix, com a minim, no com nosaltres el coneixem, aqui arribes i t'espaviles (en tots els sentits), pero al final, t'acabes sentit acompanyada, acabes sentint que ja hi formes part (en molt petita escala), pero la sensacio incomoda desapareix, deixant pas al sentir-te amb llibertat de moviments, per entrar i sortir dels diferents espais, participant lliurement d'allo que et ve de gust o d'alla on et necessiten.
La veritat es que la nostra funcio aqui ha estat el: estem aqui per donar un cop de ma i per intentar aprendre al maxim. L'horari que hem anat fent ha estat de 15:30h a 19h (la peti sempre si estava mes normalment). Jo estava amb el grup de mitjans (de 3 a 5 anys) les dues primeres setmanes, la tarda basicament es repartia en estar primer una estona de jocs (puzzles, peces...), cap a les 16:30h berenen, despres es joc lliure (eso significa, niños con las voluntarias) o miravem XUXA y sus canciones (son aquelles cancons que se't fiquen al cap, que tu no saps cantar la lletra pero la veu interior del teu cervell si, i canta i canta durant tot el dia i nit... ah! i que els teus companys o companyes de viatje o be, s'acaben afegint al cantar-les o decideixen seguir sols de viatge, perque una vegada coneixes aquestes cancons mai mes pots treure-te-les de la teva ment), i finalment sopen. Pero aquestes ultimes dues setmanes han marxat alguns nens de vacances i com que erem molt poquets doncs jo em podia permetre el luxe de visitar a la peti a la guarderia o d'anar amb els grans a la seva aula. Aixi que jo per exemple, si que he tingut mes la sensacio de llibertat i el poder estar en diferents espais tambe m'ha permes poder parlar amb mes professionals, coneixer altres grups i maneres diferents de treballar, alguna molt, molt interessant. La peti pero, es passa la tarda a la guarderia, aprendiendo cosas como: todo lo que botas (echas) vuelve a entrar, apurate y una santa paciencia i hablitats amb peques peques dignes d'admiracio.
Ens agradaria penjar fotos i videos d'aquesta primera etapa viatgera aqui a l'hogar pero no ho farem perque volem respectar la intimitat de les persones que hi viuen, per aixo, i perque us apropeu una mica a la casa i el que es fa, us deixem la seva pag. web: www.mantay.org
Ara nomes ens queden dos dies mes, dema passarem el dia amb la treballadora social d'aqui fent gestions i per la tarda seguirem les nostres rutines. Divendres portarem una gran torta per tothom i sortirem per la porta contentes per tot el que hem viscut i apres, i amb energia i il.lusio per la nova etapa viatgera que comenca!

dimarts, 8 de febrer del 2011

CUSCO: el melic del mon...

Explica la llegenda que en el s.XII, el primer inca rei, Manco Capac, va rebre l'encarrec d'Inti, l'ancestral Deu del Sol, de trobar el melic de la terra, on hi hauria de clavar la vara daurada en la terra. El lloc va ser anomenat Qosq'o (melic en quechua) tambe conegut com Cusco.

Doncs be, aqui us presentem un breu recull d'imatges d'aquesta ciutat magica...

En primer lloc l'encant dels balcons, com podeu veure encants diferents, pero tots ells magnifics!



LA PLACA D'ARMES: es el centre de la ciutat... Es espectacular, tant de dia com de nit. Es molt amplia i molt transitada, a nosaltres ens agrada seure a les escales de l'esglesia i quedar-nos embobades mirant el moviment que te, els edificis i les arcades que la delimiten.. es un goig de lloc!



 


Si ens allunyem algunes cuadras com diuen per aqui, al nord o est de la placa, arribem a uns carrers empedrats, serpentejants i empinats que ens condueixen a l'inconfusible barri de San Blas... Podriem dir que es el barri bohemi de la ciutat. Realment es obligatori passejar-s'hi!


Pels que enacara, inexplicablement, no hagueu vist Kung Fu Panda... mireu-la i llavors entendreu el veritable sentit de la foto i les escalinates infinites!


Seguim passejant pel barri de San Blas...





Cusco te molts mercats.. un ja us el vam presentar que es on anem a dinar (el mercat central), aqui us deixem amb un mercat mes petit pero no amb menys encant...


Altres indrets...







Per acabar una vista aerea de la ciutat...