dimecres, 9 de febrer del 2011

ESTO ES... MANTAY

Com molts i moltes ja sabeu, ens queden nomes un parell de dies a MANTAY.
Han passat ja quasi quatre setmanes des de que vem arribar a l'hogar, el temps passa molt rapid quan el gaudeixes! Hem tingut moments de tot, moments que ens feia mandra venir (modorra, somorra, gomorra i almodorras, jeje), moments que estant aqui no voliem marxar... Moments divertits, moments de crisis de: yo me voy que aqui pasan de mi... o moments de: me esta vacilando este mocoso? o... quien se ha vuelto a hacer pipi? pero tambe n'hem tingut d'altres com el dia de la festa de comiat de l'Enma con tarta de chocolate, o els tallers de balls orientals amb els nens i nenes, o los mimitos de estos pequeños y pequeñas bipolares, o les converses amb els/les professionals d'aqui, que fan que al final, l'experiencia acabi sent enriquidora i recordada amb alegria i nostalgia.
L'acolliment aqui no existeix, com a minim, no com nosaltres el coneixem, aqui arribes i t'espaviles (en tots els sentits), pero al final, t'acabes sentit acompanyada, acabes sentint que ja hi formes part (en molt petita escala), pero la sensacio incomoda desapareix, deixant pas al sentir-te amb llibertat de moviments, per entrar i sortir dels diferents espais, participant lliurement d'allo que et ve de gust o d'alla on et necessiten.
La veritat es que la nostra funcio aqui ha estat el: estem aqui per donar un cop de ma i per intentar aprendre al maxim. L'horari que hem anat fent ha estat de 15:30h a 19h (la peti sempre si estava mes normalment). Jo estava amb el grup de mitjans (de 3 a 5 anys) les dues primeres setmanes, la tarda basicament es repartia en estar primer una estona de jocs (puzzles, peces...), cap a les 16:30h berenen, despres es joc lliure (eso significa, niños con las voluntarias) o miravem XUXA y sus canciones (son aquelles cancons que se't fiquen al cap, que tu no saps cantar la lletra pero la veu interior del teu cervell si, i canta i canta durant tot el dia i nit... ah! i que els teus companys o companyes de viatje o be, s'acaben afegint al cantar-les o decideixen seguir sols de viatge, perque una vegada coneixes aquestes cancons mai mes pots treure-te-les de la teva ment), i finalment sopen. Pero aquestes ultimes dues setmanes han marxat alguns nens de vacances i com que erem molt poquets doncs jo em podia permetre el luxe de visitar a la peti a la guarderia o d'anar amb els grans a la seva aula. Aixi que jo per exemple, si que he tingut mes la sensacio de llibertat i el poder estar en diferents espais tambe m'ha permes poder parlar amb mes professionals, coneixer altres grups i maneres diferents de treballar, alguna molt, molt interessant. La peti pero, es passa la tarda a la guarderia, aprendiendo cosas como: todo lo que botas (echas) vuelve a entrar, apurate y una santa paciencia i hablitats amb peques peques dignes d'admiracio.
Ens agradaria penjar fotos i videos d'aquesta primera etapa viatgera aqui a l'hogar pero no ho farem perque volem respectar la intimitat de les persones que hi viuen, per aixo, i perque us apropeu una mica a la casa i el que es fa, us deixem la seva pag. web: www.mantay.org
Ara nomes ens queden dos dies mes, dema passarem el dia amb la treballadora social d'aqui fent gestions i per la tarda seguirem les nostres rutines. Divendres portarem una gran torta per tothom i sortirem per la porta contentes per tot el que hem viscut i apres, i amb energia i il.lusio per la nova etapa viatgera que comenca!

2 comentaris:

  1. Eii!! q tal? ja acabeu la etapa Mantay!! q be no..? disfruteu tots els moments q despres es troben a faltarrr!! si encara podeu donau records per alla, i q de moment no m he posat amb contacte pero q kuan arribi a España ho faré, ok? be, dir-vos q d aki un parell d hores vaig cap a Cusco, perö vull fer Machu Pichu , i tirar cap a Puerto Maldonado...aixi q no se si tendre massa temps per estar a Cusco ciutat...pero si veig q hi vaig alguna nit o algú vos envio un mail, ok? Una abra}ada per les dues ben forta!! bueno a disfrutarrr q ahora viene lo mejorr!!
    PD: perdoneu els errors pero...COSAS Q PASAN CON ESTOS ORDENADORES Q NO SABES PQ TU PONES UNA COSA Y SALE OTRA...Y DESCIFRA TU EL TECLADO PARA SABER CUAL ES LA Q TU KIERES UTILIZAR...AJAJAJAJA ;)

    ResponElimina
  2. ei guapa! que tal? t'escric des de Mantay, en la meva ultima hora aqui... avui ens hem reunit en el menjador per menjar una super torta, galletes que ha fet la Yeri, pizzes que els mitjans han fet aquest mati... tot bonissim!! Pero hem trobat a faltar esos bailes orientales que solo tu sabes hacer! jeje tenim ganes de comencar a moure'ns, de fet, dema en principi marxem uns dies a la Vall Sagrada. Tia! ens has de passar la ruta que t'estas fent i explicar-nos que tal! (tot i que segur que molt be...) Aqui a Mantay se'n recorden MOLT de tuuu! La Yeri es normal que em cridi Enma de vegades i els nens cada dia preguntant: Annita, donde esta Enma? Va a volver? Josstin diu que vindra tot sol a Espanya quan sigui mes gran i que nos sueña jeje bueno guapissima, espero que estiguis rebe mami, un besito ben gran, cuida't i parlem aviat!!!

    ResponElimina