divendres, 18 de febrer del 2011

DE RUTA PER LA MAGICA VALL SAGRADA!

La nostra excursio comenca el dissabte, ni molt d'hora ni molt tard... Agafem un combi de San Jeronimo a Cusco, aqui ens esta esperant una furgoneta mes luxosa del que estem acostumades, que un cop esta plena (per tant, sense horaris fixats) comenca la seva ruta cap a Pisaq. Els paissatges fins a aquest poblet son espectaculars!
Nomes arribar, el poble ens desperta sensacions agradables... No sabem si pels seus carrers empedrats, els seus voltants magics o el dia tan espectacular que ens acompanya!
Despres de regatejar amb un taxista aconseguim que ens pugi al punt mes alt del parc arqueologic de Pisaq que us presentem a continuacio...
Comencem la ruta a 4000 metres d'alcada, carregades amb les motxilles, entrepans, aigua i una bona dosis d'energia!
Potser no es pot apreciar pero al costat esquerre de l'escala hi ha un prominent penyassegat i la inclinacio de l'escalinata es forca empinada, per tant, pujar-la no es podia fer bromejant.
Va ser tot un repte, pero encara no erem conscients del que ens esperava escalinatament parlant...
Encara que no es vegi, estic sortint d'una cova on no les teniem totes de si passariem amb les nostres motxilles.
Nosaltres... i LES NOSTRES MOTXILLES!
MISS-MUNTANYA CATALANO-PERUANA 2011
INTIHUATANA: estem a la meitat del cami... Aqui molt pocs aventurats i aventurades s'atraveixen a seguir cami avall.


Mes de 4000 escales conformen la baixada cap a Pisaq. Encara que les cames ens feien figa i ens tremolaven (el dia seguent, casi se'ns queien les llagrimes cada cop que haviem de baixar un esglao) l'alegria, l'emocio i la il.lusio no cessaven i, estoicament, contentes pero cansades (molt cansades) vam arribar al poble (a 2800 metres d'alcada), on ens va rebre un mercat ple de colors.
Un berenar a la placa per carregar energies, un esperar a un col.lectiu (un autocar) i cap a Calca. Aqui vem gaudir d'un gelat al mig de la placa del poble envoltades de diferents i precioses flors! Un altre col.lectiu i fins a Urubamba. Aqui vem fer nit, pel dia seguent visitar un taller artesanal impressionant, coneixer l'experiencia de pujar a una mototaxi i agafar un altre col.lectiu que ens va dur fins el impresionant poble Inka vivent, Ollantaytambo, on ens esperaven mes escales i vistes espectaculars.


I un capvespre ple de magia...

Al mati un bon esmorzar en un bar molt acollidor on la mestressa ens regalava interessants anecdotes. Preparades per tornar a agafar un combi que ens portes a un encreuament on vam haver de regatejar (de nou) fins aconseguir un taxista que per un bon preu estigues disposat a dur-nos fins a diferents indrets. Una vegada pactat el preu, ens vem poder relaxar i les converses amb el nostre taxista van comencar a fluir amb la gran sorpresa que aquest va acabar sent el millor guia que haguessim pogut imaginar! Aixi, ell ens va dur fins Moray, un conjunt de "andenes" on els pobladors pre-inkas (7 primers "andenes") i els Inkas (els seus "andenes" son diferents, tenen la forma del pit femeni per propiciar una major fertilitat) van fer tot un estudi de diferents conreus. I es que cada "anden" d'aquests te un microclima propi! on es conrea un aliment diferent.
No hi ha construccio inkaika sense escales...

Despres de flipar amb l'espectacular Moray, que poc ens imaginavem superar aquesta emocio! I es que en el seguent punt de la ruta ens esperava aixo: les Salineres de Maras.


Tornem a l'encreuament, on vem haver d'esperar en mig de la carretera a que un col.lectiu ens portes a Chinchero. D'aquest poble (famos pel seu mercat de "trueque") allo que mes ens va impactar va ser la montanya que veieu al fons envoltada per boira... uns relleus dignes d'admirar. D'aqui, un altre col.lectiu fins a San Jeronimo per descansar d'aquests tres llargs i intensos dies porque mañana mas...


Ens despertem (encara amb agulletes) preparades per comencar una nova excursio. Aquesta vegada a prop de casa. Primer punt Tipon, un nou parc arqueologic ple de rutes per explorar. Nosaltres, despres de les bones experiencies dels dies anteriors, plenes d'energia emprenem el cami mes llarg (que cami hi havia pero ben poc marcat, els turistes no fan aquestes coses!).





Comencavem a trobar a faltar les nostres escales... i aquestes no podien ser menys en quant a la seva inclinacio (vaya con los canales inkas...).


Aquesta excursio ens va regalar l'oportunitat de viure l'experiencia de fer una ruta sota la PLUJA (no es casual que estigui en majuscules) Peruana. Finalment, un altre col.lectiu i cap al nostre ultim punt... Pikillaqta, en quechua: poble de les puces (mama, tranqui que no ens en vem endur cap a casa).






I aqui us deixem un mapa amb la ruta que us hem explicat perque us pogueu fer una idea mes visual!















Portem quatre hores fent aquest post (no es broma)... esperem que hagueu pogut gaudir de les nostres excursions que han sigut realment IMPRESSIONANTS.

6 comentaris:

  1. Esta mañana lo primero que he hecho al saltar de la cama (que ja puc) ha sido entrar en el blog con la esperanza de que hubierais colgado alguna foto y tengo que deciros que son impresionantes. M'agradant moltississim!!! Feliçitats i molts petons per a las dues. T'estimo Anna.

    Carme P.

    ResponElimina
  2. mamiiii!! t'agraden les fotos eeh! i les moltes altres que no hem penjat... quan torni us cansareu de mirar fotos! jijiji m'alegro que t'hagin agradat! La veritat es que per mi aquests dies van ser tot un regal: les vistes, les sensacions, la superacio personal... mola molt! molt contenta i felic! ojala puguessiu venir a veureu!!! un peto molt gran! tot i que mola mes saber que ja pots saltar del llit jejeje

    ResponElimina
  3. en dues paraules im pressionant!
    El tema escales veig que el tenien dominat, però les cases i això eren de fusta? Perquè ni rastre!
    Vagi molt bé!

    Per cert ja veus que pel S1 estem entretinguts, oi?

    ResponElimina
  4. amores!!estic alucinant, pedazo de blog que esteu fent!! les fotos són increíbles i la vostra redacció impressionant!! Tinc tantes ganes de veureu's... que fins i tot estic mirant vols per anar, però és caríssim i ja sabeu que jo i l'estalviar no som compatibles, jejeje... tinc ganes de més fotos!! us segueixo pel blog encara que no sempre escric. Penso molt en vosaltres. Tot bé? espero que si. us estimo noies, sou les millors!! però torneu, eh!!!muakssss

    ResponElimina
  5. este ultimo anonimo que se identifique por favor!! mary eres tu??? no se qui ets pero estalvia i vine't!! jeje un peto!

    ResponElimina
  6. Ei Ferran! Les escales eren la seva debilitat, no hi ha dubte! De cases queden alguns murets.. però no més de metre i mig!
    Sí, ja veig que Sector 1 on fire!! com ha de ser!
    Un petonet!!

    ResponElimina