dimarts, 26 d’abril del 2011

AREQUIPA: Convent Santa Catalina i Cañón del Colca

Arequipa, també coneguda com la ciutat blanca de Peru. Només arribar ens recorda a la nostra estimada ciutat de Cusco, per la plaça d'Armes envoltada d'arcs amb una il·luminació perfecte. Això sí, força més tranquil·la...
Aquí és on rebem la segona visita del nostre viatge: la família Gris López.


El primer dia visitem la ciutat i, com a element destacable, el Convent de Santa Catalina, que és com una ciutadella de colors molt vius, concretament el vermell i el blau que marcava els espais de les monges de vel negre. Alguns dels carrerons recorden les ciutats d'Andalucia. La nostra guia ens explica, també, que al seu temps ingressar en aquest convent de clausura era una bona opció per a les noies que no es podien casar per no perdre el seu estatus social, per tant, les monges que hi residien eren de família rica (algunes d'elles fins i tot tenien criades, arribant a ser 6 per monja). A més a més, hi havia un lloc dedicat a protegir a les altres dones quan la ciutat estava en guerra o hi havia un escàndol social (embarassos fora del matrimoni, infidelitats...).


El segon dia ens aventurem en un tour que ens fa sonar el despertador a les dues de la matinada per pujar-nos en un miniautocar que, després de tres hores de viatge, en duu al poble de Chivay, primer municipi de la famosa Vall del Colca. Després d'un esmorzar per agafar forces anem fins a Yanque on gaudim d'unes danses tradicionals en mig de la plaça principal. Seguim la nostra ruta per arribar al famós Cañon del Colca, parant per diferents poblets i miradors que ens permeten contemplar la maravellosa vista de la Vall. Finalment, arribem a la Creu del Condor, mirador des del qual observem la profunditat d'aquest fenòmen natural. Al mateix temps i per sort, observem diferents cóndors, au típica dels Andes que pot arribar a fer tres metres i pesar 10 kilos. Una vegada feta aquesta parada, tornem a Chivay per a dinar, abans però la família Gris López s'atraveix a banyar-se a les termes, a l'aire lliure, que hi ha a prop del poble. Una vegada tenim la panxa plena, el camí de retorn passa pel punt més alt, arribant a 4.910 metres, amb la sorpresa d'un paissatge nevat. Tanmateix, durant la tornada, passem per un parell de parcs naturals plens de vicuñas (llames salvatges), llames i alpaques. Destacar que el paissatge que envolta aquesta regió està marcat per enormes volcans (actius) nevats.



(observeu el cap de la dona... una activitat il·legal però per ells necessària per guanyar-se les garrofes)

(poble de Maca)

(Convent de Santa Catalina, observeu els colors dels que parlàvem)

(Convent de Santa Catalina, carrer Córdova)

(danses típiques del poble de Yanque)



(la Vall del Colca, observeu la quantitat de andenerias)


(família Gris Lopez al complet)

(Cañon del Colca)


(mirador de la Vall del Colca, al fons uns dels volcans nevats)



(més andanerias)

(El punt més alt. Aquestes petites muntanyetes de pedres són ofrenes a la Pachamama)


(paissatge nevat del punt més alt)


(la Vall del Colca estava poblada antigament per dues ètnies que es diferenciaven per la forma del crani deformat, des de ben petits, mitjançant plaques de fusta)

(las cholitas cuchichean...)

(visió nocturna de la Catedral d'Arequipa)

(escales del Convent de Santa Catalina)

divendres, 15 d’abril del 2011

Tour per les pampes bolivianes!

Després de recórrer la zona de l'altiplà i les valls bolivianes ens endinsem a conèixer la tercera part que ens falta descobrir: la conca amazònica que es divideix en pampes i selva. Des de l'aeroport més alt del mon, El Alto a La Paz, agafem una avioneta de la TAM (transport Aèri Militar) que ens porta fins una espècie de pista al mig de la selva (no ens atrevim a qualificar-ho d'aeroport...), sobrevolant els Andes bolivians. La capacitat de l'avioneta era de 16 passatgers, el pilot, el copilot i una especie d'hostès de vol. Asseguda podies tocar el sostre i estenent els bracos les finestres de cada costat, aixi que imagineu-vos!


Només arribar a Rurrenabaque (el poble que queda enmig de selva i pampa) ens vénen a buscar amb el jeep que, després de tres hores de viatge, ens duu fins a l'embarcació. Durant el trajecte observem emocionades diferents animals com el oso perezoso, la piranya, aguiles i unes vaques amb les orelles estil Dumbo.

Pugem al barquet i viatgem durant unes tres hores més fins arribar a les cabanyes flotants on passarem els seguents tres dies. Aquí també s'hi allotjaven: un caiman que en un principi pensàvem que era de mentida i una família de monos aulladores que ens servien de despertador natural. Aquella tarda ens van dur a veure la posta del sol pampera, molt bonica! Podeu admirar-la més avall. On una onada dels nostres amics mosquits se'ns van presentar per primera vegada. Després de sopar vem anar a veure els caimans!



El segon dia, molt a pesar nostre, ens encaminem per les fangoses i aiguades pampes en busca de l'anaconda. Per sort nostra, no en trobem cap! Tot i que de retorn a les cabanyes en veiem una a dalt d'un arbre. Per la tarda, ens porten a banyar-nos amb els famosos, però desconeguts per a nosaltres, dofins rosats. I una nit més a suportar els milions de mosquits que ignoraven qualsevol barrera protectora (repel·lents, roba...).



El tercer i últim dia, durant el matí anem a intentar pescar una piranya, i malgrat els esforcos no ho aconseguim! L'únic que pesquem són tronquets i algues (algo és algo no?). Acabat això emprenem el camí de retorn, altra vegada amb bot i després amb jeep fins a Rurrenabaque.



Durant aquests tres dies veiem un munt d'animals que mai havíem observat! I coneixem una zona d'aquelles de pel·lícula...




(avioneta... no ens ho creiem!)






(vista de la Cordillera Andina des de l'avioneta)




(un mono molt graciós en busca de platans)




(el nostre veí: el caiman)




(les tortugues, es passaven el dia prenent el sol!)



(de nit, en busca dels caimans)




(el jeep de retorn a Rurrenabaque)




(les vaques aqui tenen les orelles diferents... jeje)




(d'excursio amb el barquet, un tour de pel·lícula!)













(esperant l'hora per anar a sopar... això és vida!)



(mmm... no recordem el seu nom, però és molt típic a les pampes i quasi tan alt com nosaltres! Sabem que no és difícil...)




(la nostra habitació)



(d'excursió en busca de l'anaconda... l'aigua ens va arribar fins el genoll!!)



(vida... )




(el nostre equip)




(la pampa boliviana, en aquesta època tota inhundada)


(una de les magnífiques postes de sol, màgia en estat pur)

COCHABAMBA, ciutat de l'eterna primavera

La nostra visita per Cochabamba es resumeix en: bon clima, bon menjar, descans i petites excursions.

La primera va ser El Cristo de la Concòrdia, una estàtua semblant a la del Cristo Blanco de Cusco però amb dues peculiaritats: es tracta del Crist més alt i gran del món i per arribar-hi es pot fer amb un telefèric que van engegar per nosaltres!


(mirador del Cristo de la Concòrdia, al fons una petita porció de Cochabamba)



 I aquí us presentem el Cristo!
I ara la secció gastronòmica... hem de dir que no hem pogut retratar molts dels menjars que hem tastat ja que sovint la gana apreta més que la passió periodística!




El mercat de Cliza, un poblet a 40 minuts de Cochabamba.



(venedora de coca, a l'esquerra la lejia unes tabletes, que semblen carbó de sucre, que es masteguen junt amb la coca per treure-li l'amargor, té gust de plàtan)


(El pichón, plat típic de la població de Cliza, altrement dit Colom! - i no, no en vam menjar!)

(Vista nocturna de la Catedral de Cochabamba, la ciutat en sí no té molt encant però aquesta imatge ens va captivar)

dimecres, 6 d’abril del 2011

Parc Nacional Torotoro: tota una experiencia!!

Una de les coses més espectaculars que hem visitat estant a Cochabamba ha sigut el Parc Nacional Torotoro, tot i que pertany al Departament de Potosí l'únic accés que té és des de la ciutat de l'eterna primavera, encara que es fan 138 km en més de 6 hores!!! Per un camí a estones empedrat a estones pel mig del riu i un petit tram asfaltat.

La nostra aventura comença aquesta vegada de la manera més autèntica possible, pujades en un autobús ple de famílies "cholitas" carregats amb milers de sacs embolicats amb les seves famoses mantes de colors. Per què us feu una idea, a darrera nostra anaven dos adults (mare i pare), dos petits i a vegades el fill adolescent!, o gent sobre dels sacs al mig del passadís dormint o drets durant tot el trajecte. Per cert, una cosa que ens fascina de la gent d'aquí és la facilitat per dormir en qualsevol lloc i en qualsevol moment!! És igual si hi ha xivarri o el viatge està ple de sutracs, ells/es s'adormen igual...

Arribem a les 00:30h al poble, per cert, un lloc que ens ha regalat molt bones sensacions: calma, bon ambient... la gent és diferent, es nota el bon clima! I esperem impacients al nostre particular guia que ens acompanya a l'hostal municipal.

Al matí següent, el guia ens recull a les 7:30h del matí per anar a esmorzar i començar amb energia el dia. Aquí provem la mermelada de Guayaba... mmm... BONISSSSSSIMA!!! Quasi ens han d'arrossegar per començar el tour perquè no en pararíem de menjar. El tracte era que ell coordinava amb un amic seu aconseguir una moto per anar a la Ciutat de Itas (a 24 km del poble, tot pujant del 2.300m als quasi 4.000). Les motos apareixen amb retard i cadascuna de nosaltres pujades ben abraçades als nostres conductors que el trajecte venia ple de bots. Per desgracia, o per sort, als 8 km una de les motos decideix abandonar-nos... Casualment, apareix un jeep (que resulta ser l'alcalde) que ens porta fins a l'atractiu a visitar.

La Ciutat de Itas ens impresiona amb unes formacions rocoses en mig d'un paissatge espectacular. Per aquí passegem durant tres hores escalant i saltant roques i entrant per petites coves.

Anem fins el segon punt amb un altre jeep que ens trobem al camí i ens deixa pujar al seu darrera, al portaequipatges. Aquest atractiu és una cova descendent. Nosaltres arribem fins el famós embut (tram de d'uns 10 metres de llarg i 40cm d'alt i no gaire més d'ample) i la Llacuna de peixos secs (que per cert, no en veiem ni un...). Tardem una hora i quaranta minuts en fer tot el recorregut, la tornada la fem per la vora del riu sobterrani.
Al sortir ens sentim molt orgulloses ja que durant tota l'estona has d'estar vigilant constantment on poses els peus i per on passa el teu cap ja que la majoria dels trams són molt estrets i relliscosos, el guia moltes vegades ens ha d'ajudar a escalar o a saltar, fins i tot, a vegades necessitem una corda.

Tornem al poble com una família ben unida, conductor i gringues (turistes) en una sola moto.

El segon dia tenim preparada una excursió de caminar amb un altre guia pel tercer atractiu del Parc: els Ponts Naturals de Pedra, el mirador del Cañon del Vergel, pintures rupestres i les cascades del riu Vergel amb els seus gorgs. La part més diverdtida va ser quan anavem intentant imitar al guía saltant de roca en roca pel riu o seguir el seu ritme escalant les formacions.

Aquest mateix dia per la nit, preparades amb els nostres frontals, vem anar d'excursió a mirar les moltes petjades de dinosaure que hi han als voltants del poble i el cel observat des de l'hemisferi sud que regala un mar d'estrelles diferents al que sempre estem acostumades a veure, així com una posició diferent de la lluna. A l'horitzó vèiem una gran tempesta elèctrica que segons el nostre guia l'explicació habitual entre la gent del poble a aquest fenòmen eren les baralles dels chumis, una tribu guerrera que habita a les muntanyes.

El tercer dia agafem l'autobús a les 6h del matí que ens retorna a Cochabamba, contentes però molt cansades!




(petjades de dinosaure)

(pujant de les cascades del riu Vergel, observeu la diferència entre la facilitat del guia per pujar per qualsevol lloc)
(cascades del Vergel)
(les gringues arribant a les cascades del Vergel, travessa pel riu, al darrera les roques per on havíem d'anar escalant i saltant)
(que faríem sense l'ajuda del guia...)
(entrada a la Cova d'Humajallanta)
(un dels trams a l'interior de la Cova)
(entrada a la cova, peti i guia)
(gringues al darrera del segon jeep, com a paissatge de fons, la Ciutat de Itas)
(Ciutat de Itas)
(Ciutats de Itas, al darrera una de les roques que la peti va escalar......................... - broma)
(atascada entre roques a la Ciutat de Itas, a Bolivia la peti menja molt i molt bé!)
(Ciutat de Itas)
(Ciutat de Itas)

(arribant a la Ciutat de Itas)
(botiga del poble Torotoro, un rotllo de paper del water 0'10€)
(un dia normal a Torotoro)
(quan encara ens funcionaven les dues motos)
(la moto comença a fallar...)
(Ciutat de Itas, a veure què veieu vosaltres... sembla un llangardaix no?)
(Ciutat de Itas)
(Ciutat de Itas)
(Pintura Rupestre)
(Ciutat de Itas)
(Ciutat de Itas, contrastos de colors)
(maaaaaaaamaaaa, que tengo miedoooo!!!)
(el guia tant si com no, ens volia fer aquesta foto)
(Cova de Humajallanta)
(Cap a la Cova d'Humajallanta)
(de vuelta)
(camí al Vergel)
(Pont Natural de Pedra, l'Anna de la dreta està tremolant...)
(caminata cap al Vergel)
(el Cañon del Vergel on vem veure Parabas, au en perill d'extinció)
(yo me atreví a pasar por debajo de las cascadas...)
(pero no a zambullirme en la poza, l'aigua estava GELADA!!!)
(Cañón del Vergel)