Després de tres hores d'autobús des de La Paz, arribes a un poblet on et fan baixar de la "flota" per embarcar-te en una llanxa que et durà fins l'altra banda, igual que al teu autobús! On ens tornem a trobar tots preparats per fer 30km de curves fins arribar a Copacabana. El primer dia el dediquem a buscar allotjament: bueno, bonito, barato i a gaudir d'una posta de sol espectacular, igual com si estiguessis a un poblet de costa marítima.Aquí comença, per fi! l'esperada dieta a base de truita del Llac Titicaca (abandonem el pollastre!!!!).
El dia següent desperta amb pluja, això ens regala un matí de relax. Per la tarda fem la ruta del Via Crucis que consisteix en pujar al mirador de la ciutat per un camí en el qual et vas trobant amb diferents creus on a cada una d'elles has de fregar-te la cara amb una pedreta i llençar-la tot demanant un desig (que ens han assegurat que es cumpleix!) a la Virgen del Calvario. Des del mirador pots gaudir d'unes vistes panoràmiques precioses que et fan dubtar que realment tota aquella aigua sigui només un llac, per cert, el navegable més alt del món!
El tercer dia agafem un bot cap a la famosa Illa del Sol: dos hores de viatge interllac, que ens deixa a la part nord d'aquesta. Per la tarda fem la nostra primera ruta (3 hores) per tot l'extrem nord visitant ruines inkas. Durant l'excursió destaca el contrast dels verds i dels blaus.
El quart dia fem la travessa de nord a sud de l'Illa, amb l'esperança que a l'arribar a l'altre extrem podriem retornar amb barqueta... però finalment, hem de tornar caminant altra vegada, i el que en un principi podria semblar una mala noticia acaba sent una experiència molt divertida ja que les dues petites gringues vem abandonar el camí involuntàriament per acabar trobant un nou camí alternatiu que ens va regalar una caminada per la vora de la costa fins arribar al poblet on ens esparava el Tatan que havia anat pel camí que segueix el contorn de les muntanyes (des d'on mofant-se va poder observar a través d'un monocle la nostra aventura).
Per acabar aquesta visita a aquest indret únic vem empendre el camí de retorn cap a La Paz (tornant a agafar un bot de la Illa del Sol a Copacabana, travessant en llanxa l'estret...) en un autobús de "primera": tant de primera que el Tatan només veure'l i seure en el seient vem haver de tranquil·litzar-lo perquè volia baixar-se indignat per demanar el retorn dels diners i poder agafar així una altra mobilitat.
Per cert, si visiteu alguna vegada Bolivia us recomenem que MAI us creieu de primeres el que us diguin: les fotos que us ensenyaran dels autobusos mai són reals ni tenen calefacció, les distàncies es mesuren diferents (una quadra seva equival a tres nostres), els temps segueixen una altra lògica (ahorita sale, vol dir que pots anar a esmorzar sense pressa).
(Com que hi han moltes fotos, és impossible endreçar-les!!!)
(ruta pel nord)
(ruta pel nord: dues cholitas)
(travessa de nord a sud: Tatan i les seves inquietuds)
(descans a mitja travessa nord - sud)
(totora: barca típica del Llac Titicaca que deu el seu nom al material amb el qual està fabricada)
(flors trobades durant la búsqueda del nostre camí)
(jugant amb la llum de la posta del sol, al punt més alt de la muntanya durant la ruta pel nord)
(més cholitas per la ruta del nord)
(Tatan i Peti baixant la muntanya del nord)
(EL SUPER EQUIP!)
(guarda quechua del punt de control de la zona nord)
(SUPER EQUIP per la ruta del nord)
(ooooooooooooooooohhhh)
(ruta del nord; contrasts de colors... espectacular no?)
(nuestro amigo el burrito que queria venirse con nosotras pero no podia...)
(cholita per la pujada del Via Crucis)
(nens al mirador de Copacabana)
(Peti nostàlgica al mirador de Copacabana)
(Peti demanant un desig... Guim, crec que està demanant un/a fill/a...)
(Catedral de Copacabana, segons nosaltres, amb estil àrab, molt maca!)
(Posta del sol a Copacabana el primer dia)
(el nostre autobús travessant el Llac)
(Copacabana des del mirador)
(ambient dins del bot de tornada cap a Copacaba des de l'Illa del Sol, fixeu-vos també en l'estil del que maneja el motor)
(imatge robada...)
(inciant la ruta pel nord)
(el SUPER EQUIP retornant del sud, aquí encara seguiem junts el camí i nosaltres no sabíem el que ens esperava...)
(un altre burrito)
(la porta del laberint, una ruina de la ruta del nord)
Anneta les fotos són increibles jejeje!! Els paissatges són una passada, que xulo!!
ResponEliminaT'envio una abraçada ben forta! Parlem pel nostre email VALLVI !
Un petunàs preciosa i disfrutaaaaaa.
Capell
nenaaa!! quina ilu que vagis seguint el blog! si la veritat es que estem anant a llocs espectaculars!
ResponEliminaun petonet molt gran bonica!
Sí aquests desitjos és segur que es compleixen, i la suposició de l'Anna és certa, més val que sigui a llarg termini, pq ara per ara, diguem que un fill...
ResponEliminaQuins llocs tan brutals!