Quan només queden unes hores... quan hauríem d'estar dormint... aquí ens teniu a mi i a la meva gran petita anna parlant a través del chat... ella perquè no pot dormir, jo perquè tot i haver-ho intentat, al final, ho he acabat deixant per últim moment el fer la maleta i organitzar-ho tot. La veritat, és que en el meu cas... haver d'organitzar i preparar una motxilla per potser un any... no és pas una cosa fàcil! M'havés agradat potser tenir més temps per poder estar amb totes aquestes persones que tant estimo i que m'han anat acompanyat durant tot aquest procés peeeeeero lo siento! no he dado pa más! Sobretot, perquè no necessito un comiat ni un veure'us abans de marxar perquè cada vegada que penso en vosaltres, m'omplo d'un munt de records, uns records que al final, fan que la vida valgui la pena! I en el meu cas, gràcies a tots aquests moments, a totes aquelles emocions, us recordo i un somriure se'm dibuixa a la cara. Gràcies per aguantar-me aquests dies, gràcies pels supers comentaris del bloc (que ni us podeu imaginar com il·lusionen!!) i gràcies per ser com sou! Si tot va bé, en unes hores estarem a molts km... però cada vegada que us pensi (que segur serà sovint!), us sentiré al meu costat. Os quiero mucho a todos/as, ja ho sabeu.
Passi el que passi, me lo pase mejor o peor... jo ja sóc feliç per tenir l'oportunitat i peti, por qué no! la valentia, d'endinsar-nos en aquesta gran aventura!!
Una abraçada molt gran,
fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada