Estem a CUSCO!!! de moment, ens resulta una ciutat molt moguda, molta pols... una locura!! La veritat és que des de que ens vem acomiadar de la família a l'aeroport tot ha anat molt ràpid, sense temps per respirar i donar-nos compte d'on estem! l'avió fins a madrid... bé, molt bé, el moment esperant l'avió que ens portaria a lima... bé, molt bé. Només pujar-nos en aquell super avió, vaig tenir la sort, jaja d'assentar-me al costat d'una peruana, jove i amb tantes ganes de parlar que jo no sabia ni el que em deia!! Les 12 hores d'avió les vem passar menjant, dormint i pensant que voliem dormir. Quan vem arribar a Lima ens va a venir a buscar el transportista de l'hotel i el viatge fins a aquest bé, molt bé, la peti i jo flipavem. Vem arribar a l'hotel, vem dormir i a les 8h del matí del dia següent altre cop, carrega motxilles i cap l'aeroport. Vem comprar un boleto i cap a cuscooo. Crec que no havia anat mai amb un avió que fes coses tan rares per aterrar, semblava una excivisió aerea! El pilot va dir que a Cusco feia bon dia, 17º... i jo vaig pensa: ue! Al arribar i veure que el dia estava ple d núbols... vaig pensar, esto es buen dia? ens va venir a buscar Segrio, el noi que ens està deixant dormint a casa seva i educadora de la Casa d'acollida Mantay. Ens van fer visita por el hogar, impressionant, i ens van convidar a mate de coca, genial! ahir estavem com en una bombolla, crec que avui també ho estem... ens costa creure que estem aquí! Ara estem en un locutori, tinc a la peti al darrere explicant-vos la nostra aventura en cambi, en la que yo solo pensaba... ay! si mi madre me viera! És un mon tan diferent... Per cert, vivim amb dos gats molt amigables i trapelles, Simon i cuki. Aquest matí prenient en sol amb nosaltres esmorzant! Són bonissims... bueno, esto es un estress!!!! m'agradaria tenir més temps per escriure-us i posar-vos fotos i entretenerme con anecdotas!! pero nop tinc gaire temps! Només dir-vos que estem MOLT BÉ.
Una abraçada, us estimo!!!!!!
annit
Anna, estem molt contents de que tot et vagi tant bè. El teu pare em pregunta que quant tornes que ja et troba a falta, igual que jo, nomes desitjarte que t'ho passis molt bè i que et cuidis. Molts petons i t'estimen moltissim.
ResponEliminaNeniiiii ke ara mateix m'ha pasat pel cap ke ja esta allà... ke fort, despres de tant de temps dient-ho i ara un somni complert.
ResponEliminaDisfrutaaaaa i pasa-ho de conya... ke hem fas una envejaaa ke flipes!!!! I recorda ni se te ocurra volver antes de un año.
Desde barna molts petons testimuuu wuapi
Anaïs
POR FAVOR!!! papa i mama IDENTIFIQUENTSE!! Les dues ens diem Anna i es dificil esbrinar quina mare escriu al blog!!! un peto per les dues mares i pels dos pares! jeje
ResponEliminaanais! L'encant de tot aixo no es estar-se un any fora, es poder fer allo que una vol! Guapi, encara espero les fotos que ens vem fer pel blog! jeje una abracada xurri, te quiero!! y ven a verme andaaa
ResponEliminaPerdonar, nos identificamos, somos los padres de Anna Granados y queremos más fotos y ver esas caritas. Besos
ResponElimina