La visita de la família Gris López no podia acabar d'una manera més especial que visitant l'espectacular Machu Picchu, la ciutadella Inka més famosa que es troba perduda en mig d'un paissatge de pel·lícula, envoltada per la muntanya Machu Picchu (muntanya vella en quechua) i el Wayna Picchu (muntanya nova en quechua).
La ruta fins una de les set meravelles del món començaa amb presses a la ciutat del Cusco per aconseguir les entrades al Machu Picchu. La sort ens acompanyava i una vegada vam tenir els tiquets a les nostres mans, vam agafar un taxi que ens va dur fins a Ollantaytambo, poblet de la Vall Sagrada des d'on ens sortia el tren fins a Aguas Calientes, poble turístic perdut en mig d'immenses muntanyes selvàtiques, punt de partida per pujar a la ciutadella Inka. Durant tot el trajecte en tren vorejàvem un riu que de la quantitat i força que baixava l'aigua feia por fins i tot mirar-lo!
El dia de la visita començaa amb el famós refrany: quien madruga, Dios le ayuda, i és que a les 2:45h de la matinada ens sona el despertador per a les 3h poder estar fent cua, tirats al carrer, per agafar un dels primers autobusos que pugen al Machu Picchu i poder ser una de les primeres 400 persones per tenir entrada al Wayna Picchu. A les 5:30h del matí aconseguim pujar al tercer bus i poder ser dels pocs privilegiats en pujar la Muntanya Nova.
Les primeres hores les dediquem a conèixer la ciutadella amb les apresurades explicacions de la nostra guia i a les 10h del matí les quatre noies ens aventurem a l'ascenció del Wayna. Cal dir que tothom ens deia que les noies tardaven entre una hora i mitja i dues, i els nois entre tres quarts i una hora... fet que ens va donar encara més forces per demostrar que es tractava de tòpics masclistes infundats, ja que nosaltres, les campiones, ho vem fer en 37 minuts!!! Va ser una pujada molt empinada a base d'escales irregulars on sovint t'havies d'ajudar amb la corda per continuar pujant. Contràriament a la gent que ens deia que era una caminata perillosa i llarga, al llarg del camí ens anàvem trobant a altres aventurers que, ja de baixada, ens anaven donant ànims. La frase, sense dubte, que resumeix aquesta experiència va ser: vale la pena, vale la pena, mejor dicho, vale el goce, i certament no s'equivocaven! A l'arribar al mirador del Wayna Picchu el cansament va desaparèixer i literalment vem començar a fer bots d'alegria. Des d'allà d'alt es podia contemplar tota la ciutadella amb la seva forma de còndor envoltada per altes muntanyes. La baixada va ser un pèl més ràpida i amb més alè per gaudir del paissatge. Aquí érem nosaltres les que animàvem als que pujaven! El Santi, mentrestant, va fer una excursió de dues hores fins a la Porta del Sol situada a la muntanya Machu Picchu. Explica la llegenda que si traspasses aquesta porta notes un canvi de clima. Una de les coses més fascinants que es troben en la ciutadella Inka és la Roca Sagrada, la qual si apropes la mè pots sentir la seva energia en forma de calor o pessigolleig.
Després d'aquesta excursió ens esperava un entrepà de pernil ibèric que ens va acabar de donar la força suficient com per aventurar-nos a baixar caminant durant hora i mitja fins el poble d'Aguas Calientes. On després de dinar vem agafar el tren que ens va retornar fins Ollantaytambo. La primera sorpresa del trajecte va ser un sopar de lassanya de verdures i brownie de xocolata. La segona va ser un personatge disfressat fent una espècie de ball al llarg del passadís tot removent el cul davant de les dones de mitjana edat i, la tercera i més impactant, va ser una desfilada de models femení i masculí, aquest últim feia embogir a les dones que hem mencionat anteriorment.
Un cop a Cusco, havent sobreviscut a la conducció peruana del taxista, vem anar a sopar per concloure el viatge de la família Gris López i cel·lebrar l'aniversari de la Marta.
Comentar que aquesta visita i el seu ritme relampago ens ha suposat tres dies de descans i recuperació total a Cusco on ens hem dedicat a menjar, dormir i actualitzar-vos el blog. Ara ja ens acomiadem de la millor manera possible d'aquesta ciutat per endinsar-nos a conèixer la costa peruana, deixant amb una mica de pena les alçades andines.
(Machu Picchu amb el Wayna de fons)
(Machu Picchu a primera hora del matí amb la seva boira característica)
(més Machu Picchu)
(3am... no cal dir res més)
(Machu Picchu)
(vamos, que nos vamos!)
(foto panoràmica des del mirador del Wayna Picchu, s'observa la ciutadella Inka amb forma de cóndor, el camí de pujada i al fons la muntanya Machu Picchu, que si hi poseu imaginació es veu la cara d'un Inka... molta imaginació)
FELICITAT de viatgeres orgulloses dalt del Wayna Picchu








Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada