dilluns, 16 de maig del 2011

EL CAÑONCILLO: contrast entre desert, llacunes, vegetació i fauna.

Abandonem la costa peruana i comencem coneixent la població de Lambayeque, concretament el museu de Tumbes Reals de Sipán, un dels més importants del món! I sense dubte, aquest títol se'l mereix perquè és realment espectacular! Està dividit en tres plantes, les dues últimes subterrànies, les quals mostren les tumbes (amb totes les seves ofrenes i cossos) trobades a la Huaca Rajada, monument sagrat de la cultura moche del S. VI al S. XV.

D'aquí, després de tres hores de cultura preincaica, marxem a Jequetepeque, punt base des d'on ens mourem els pròxims dies.

La primera ruta la fem pel Cañoncillo, un desert amb oasis i llacunes. Tota una experiència caminar per les dunes de sorra! I observar les diferents aus del territori. Una excursió de tres hores que ens permet agafar una mica de força i molta sorra a les sabates pel que ens espera el dia següent. Cañoncillo és una Reserva Natural Privada gestionada per la comunitat i en via de desenvolupament turístic on la gent que la conserva tenen el dret de pasturar els seus animals. L'arbre predominant d'aquesta zona és l'algarrobo (del que s'aprofita el suc per fer una beguda alcohòlica - algarrobina - i la fusta) que per les seves característiques sobreviu en aquest clima tan àrid i la chilala és una de les aus que forma un dels nius més curiosos que havíem vist mai!

(Algarrobo petit, com jo!)

(una de les llacunes)

(garsa blanca)

(niu d'una chilala, molt semblant a l'estructura d'una casa, la finestra per on surt i la porta per on entra)

(una de les llacunes)

(dunes del desert, el forat està produit pel vent, en aquest cas, un vent circular)

(desert)

(les anna's d'excursió!)

(desert)

(més desert...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada