dijous, 12 de maig del 2011

CHINCHA

Abans d'anar a Lima, tot pujant per la costa sud, decidim parar a la ciutat de Chincha, no ens crida l'atenció per les seves platges, ja que és una ciutat d'interior, sinó per la gastronomia i un dels districtes d'aquesta: El Carmen, és un annex (com ells ho anomenen) que es caracteritza per la seva població afroperuana.
Aquesta estada, a nivell gastronòmic, ens regala un esmorzar d'entrepà de chicharrón i un bon got de suc a base de diferents fruites, un dinar de Carapulcra (plat típic de la regió a base de porc, fideus i sopa seca) en un restaurant una mica aillat del centre que recorda a un merendero de Les Planes en diumenge.
El segon element important és la visita a El Carmen, on després d'un intent fallit de conèixer una antiga casona colonial, ens dirigim al restaurant Mamainé, on degustem un arròs amb ànec, papa a la huancaina i un peix empanat que no ens podem acabar! Al sortir del recinte ens trobem unes noies afroperuanes ballant al ritme d'un tambor tocat per un dels nens de la comunitat. De camí a la ciutat podem observar una infinitat de conreus de cotó que ens deixen força encuriosides.

(esmorzant els entrepans de chicharrón)

(una de les decoracions del nostre hostal)

(Plaça d'Armes de Chincha, amb el seu caos natural)


(Plaça principal del districte d'El Carmen)

(una de les parets del Districte d'El Carmen, així es publiciten els polítics)

(Al Restaurant Mamainé)

(Així era la Mamainé)

(nens de la comunitat afroperuana)

(imatge bonica mentre esperem el combi per tornar)

(cultius de cotó)


(esperant el bus que ens torni a Chincha)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada